SINOPSI
Un vodevil excèntric. Una excèntrica habitació d’un hotel especial. L’especialització de la rellotgeria obri un camí incert. La incertesa acompanya a un client solitari que porta amb ell la possibilitat d’acabar amb un règim totalitari. El client es diu Z, casualment com la darrera lletra de l’abecedari, com la darrera oportunitat del canvi. El canvi és el somriure. El somriure és la revolució i el riure la llibertat.
La reina Amigail sempre hi és present i, com molt bé va dir Ramon Llull, «la regina sumrís e feu-lí molt bell semblant».
PREMSA
«¿No dicen que es más difícil hacer reír que llorar? Pues lo consiguen. Desternillante. Personajes clavados y una trama sin desvíos.»
«[…] constituye, en definitiva, una comedia desmadrada, enloquecida y teñida de absurdo.»
«[…] este montaje dispone de un cuarteto excepcional […]»
«Diu el programa de mà que "el somriure és la revolució i el riure és la llibertat", per tant no hi ha dubte que el públic ahir es va sentir una mica més lliure […]»
«A Z i l’habitació 113 res no fa olor de podrit, al contrari, tot és fresc […] espectacle original, imaginatiu i respectuós amb totes les referències no difícils de reconèixer […].»
Crítiques de:
Ara Balears, J. A. Mendiola, 25/01/2014.
Diario de Mallorca, Francesc M. Rotger, 19/01/2014.
Última Hora, Emili Gené, 20/01/2014.
Fan cultura, Rafael Gallego, 24/01/2014