SINOPSI
Tres actrius representen a tres dones joves de països diferents que es veuen obligades, per diferents motius, a abandonar els seus llocs d'origen. Les tres porten el mateix nom amb petites variacions idiomàtiques: Anka, procedent dels Balcans, Ana del Brasil i Hannah dels països àrabs.
La historia de cada una d'elles es contada i interpretada per les tres actrius i narrada escènicament a partir d'elements purament teatrals com el Clown, el bufó, la màscara i el teatre d'objectes. Un format teatral obert a elements simbòlics, absent d'acritud però sense defugir cap dels temes més controvertits sempre adaptats a la percepció infantil.
LA CRÍTICA A DIT
Varies desenes de funcions, a les Illes i també a la Península, però sobre tot les cares de satisfacció en acabar les representacions, d’enlluernament en alguns casos, avalen un muntatge rodó. Una proposta útil per a l’espectador adult, pensada per a un públic infantil però que tracte els nins com allò que són: persones permeables als conflictes que els envolten. Uns drames que en ocasions són a tocar, que de vegades els arriben filtrats per les imatges dels mass media, de les xarxes socials, de l’oralitat dels majors… però que indefectiblement acaben per influir en la nostra realitat.
L’exili forçat – per les guerres, per la misèria, per la destrucció de l’entorn propi -, el patriarcat que ofega, maltracta, i el racisme. Les dobles, triples, discriminacions; aquelles que pateixen les dones per aquesta mateixa condició, i per ser pobre i immigrant. Tot damunt les esquenes de tres magnífiques actrius que narren, amb el to dels contes ben contats, que dominen el clown i les màscares, que canten i ballen i boten i corren i es transformen. Tres històries, tristes en el plantejament, lluminoses en la seva relació amb l’esperança. Tres relats que flueixen en una escenografia imaginativa, acompanyada d’originals objectes, que es transformen, sorprenen… Tres retrats que és un: que no dissimula la dialèctica, que planteja la denúncia, però que tanmateix projecta valentia, afany de superació, solidaritat… l’optimisme necessari per no naufragar en el món líquid en què vivim –com sosté Zygmunt Bauman -. Un sacseig de consciència per totes les edats, i una estona de bon teatre.