|
Joan Carlos Olivares. AVUI Barcelona /26 de febrer de 2008
Una
lliçó de teatre
Han de venir companyies com
Iguana Teatre per recordar a l’espectador català què significa
realment això de fer teatre. Una professió, sens dubte però també una
vocació. Només amb aquest estímul ben present es pot oferir un muntatge tan
de veritat com la versió de l’Ubu Rei,
d’Alfred Jarry, que aquests dies han
presentat al Teatre Tantarantana.
Davant un públic acostumat a un nivell mitjà més acceptable d’ofici i
producció, trobar-se novament amb l’alè original d’una obra
escrita fa més de cent anys produeix un plaer especial.
Alfred Jarry
va posar sobre el paper un impuls estudiantil. L’energia contestatària
d’una rebel·lió en les aules que l’autor va conservar intacta
durant anys per abocar-la, quan va arribar el moment,en una peça que s’ha
mostrat incorruptible con corruptes els seus protagonistes . Aquesta ràbia
alimentada amb intel·ligència domina el muntatge dirigit er Pere Fullana. Un
retaule podrit de baixes passions i altres ambicions que juga amb el
guinyol per situar-se en l’equidistància del teatre més contemporani
i el respecte als clàssics de l’Est.
L’equilibri del caos
servit amb talent per un quintet d’intèrprets compost per Aina Cortés, Jordi Cumelles , Carles Molinet, Marissa Nolla i Joan Manel Vadell
que aconsegueixen adaptar el seu cos a una trentena de personatges. Cossos que recuperen el
protagonisme ancestral de l’ofici dramàtic per posar en escena una lliçó
de teatre. Una companyia amb un fort cordó umbilical amb una tradició ,
entesa com un concepte imperible d’assumir sense dreceres un
compromís davant el públic i davant ells mateixos.
G.A. El TRIANGLE Barcelona /25
de febrer de 2008
Pe
l’enderroc general
El gran Alfred Jarry, el pare de la patafísica
que enlluernà creadors com Max Jacob o Apollinaire, se’ns ha tornat a aparèixer , a
contraclaror i amb tota la mala bava que desprèn la seva
obra centenària, als escenaris de Barcelona. La veterana companyia balear
Iguana Teatre va dur a les taules del Tantarantana del Raval l’obra
magna del francés: Ubú
rei. Sota la direcció
de Pere Fullana, els
d’Iguana( que celebren els 22 anys d’existència artística) ens
han proposat un muntatge àgil i ple d’humor negre i de visceralitat, una mena de Macbeth punk on els moviments maquiavèl·lics
del protagonista per aconseguir el poder i conservar-lo esdevenien un
manifest anti-polític , antiordre,
antisocial i a favor dels mals costums i de l’enderroc general.
De l’espectacle ens cridà
l’atenció l’encertada il·luminació i la graciosíssima
escenografia de Ferran
Aguiló, que situava els personatges en una plataforma
lleugerament inclinada cap al públic de la qual apareixen bona part dels gadgets necessaris per a les diverses escenes. També
ens sembla molt apropiada la
música, Kitsch i original com l’obra mateixa, i ,
es clar, les interpretacions dels cinc actors( a pell d’una trentena
de personatges). Entre ells destaquen l’Ubú
Carles Molinet, convenientment
llefiscós i exasperant i un polièdric, encantadorament queer Joan Manel Vadell:
la seva aparició eurovisiva i vidoclipera
com a mare del príncep Timoteu és
deliciosa, espaterrant. La companyia està passejant del Països catalans
també amb l’espectacle La fabulosa ciència del Dr. Grau i les
bessones Grimm. Seguim pendents del teatre de la
iguana!
DIARI DE BALEARS
Ubu Rei: Benviguts
a Merdra Javier Matesanz 24/03/2007
El primer Ubu que veig en estat pur sobre
l’escenari, tot i que són moltes les obres que ha inspirat aquest
immortal i inclassificable personatge d’Alfred Jarry.
El començament és senzillament magnífic. La inauguració d’una nova variant
viària que ens conduirà directament a (la) Merdra.
El ritme és vibrant en tot moment, inclou devers trenta personatges en mans
de cinc actors que es multipliquen en una autèntica i maratoniana exhibició
d’interpretació, concentració i resistència, el resultat és
immillorable. Aconsegueixen una comèdia dramàtica i esperpèntica notable,
que conjuguen l’humor negre i groller,
d’histrionisme i l’excés, amb la subtilesa d’un treball
escenogràfic i, sobretot lumínic extraordinaris, que aporten al relat tanta
informació com els mateixos diàlegs. Molinet fa el seu millor paper en
anys, dibuixant un Ubu patètic però terrible,
feble però demolidor. Un monstre que convida a la compassió. I Aina Cortès
no queda enrere,són un tandem perfecte, i aquí
certifiquen que no només es compenetren sinó que es complementen.
L’un millora a l’altra i viceversa.
La parella en el cotxe és una escena fantàstica. ...gràcies a la intensitat
interpretativa després una energia còmica i grotesca, i alhora una mala
llet i un cinisme, que diverteix i espanta a la vegada. I no és
l’única.
L’espectacle està farcit de moments formidables, que aïllats
funcionen de manera independent com a gag còmic, barroer o escatològic,
fins i tot; com a homenatge metateatral o com a
autèntica rondalla, però que lligats amb habilitat i un enorme sentit del
ritme conformen aquest embogit fresc de caricaturesca humanitat que
entreté, sobta i, fins i tot, sacsejarà aquelles consciències que es sentin
al·ludides.
DIARI DE MALLORCA Francesc M. Rotger 16/03/2007
El padre de todas
las vanguardias
... Este Ubu Rei cuenta con un excelente trabajo actoral, en su conjunto, pero evidentemente hay que citar a
la pareja protagonista (los Ubu,
padre y madre), Carles Molinet y Aina Cortés,
dos intérpretes espléndidos,
plenos de talento, de matización y de energía. Lleno hasta la bandera y muchos aplausos para saludar
a este montaje, realizado con aciertos y en bastantes momentos, con maestría.
ULTIMA HORA Emili Gené 18/03/2006
Radiografía de lo grotesco
Enorme
el trabajo actoral,
como siempre resultado
de un minucioso e inteligente
trabajo de dirección.
Como si se hubiesen creado
desde cero, los personajes
nos llegan nuevos, recién descubiertos. Ubu, un muñeco empujado por la ambición de
una Ubua igualmente cobarde. Y a su alrededor, una galería de engendros, asumidos de forma
multiplicada por un incansable cuarteto. Buen trabajo duro y difícil.
Francesc M. Rotger / 17 de abril de 2007
Ubu Rei
Como cualquier clásico,
la obra maestra del estrafalario Alfred Jarry se puede poner en escena, de dos maneras
diferentes: o bien respetando y siguiendo la pieza original, o bien realizando una recreación, más o menos libre. Iguana Teatro (en coproducción con Noba Producciones
y el
Centro Dramático de Aragón)
ha optado por un equilibrio entre las dos opciones.
Nos encontramos con la pieza
de Alfred Jarry, con elementos, que son parodias
del corpus shakespeariano.
No obstante, la dramaturgia
de Pere
Fullana representa un
conjunto de variaciones muy
interesantes, que nos permiten
hablar de un Ubu rey personal,
original, nuevo y creativo.
Un capítulo decisivo viene marcado por el actor y la actriz
que interpreten la pareja Ubu ... Carles Molinet y Aina Cortés están sensacionales, desbordantes y convincentes
con estos papeles. Pero
también el resto del reparto
realiza un trabajo extraordinario.
Con estos ingredientes, la destacada compañía mallorquina, con más
de veinte años de brillante trayectoria, compone un Ubu
Rey de buen ritmo, con hallazgos textuales y visuales.
En definitiva, un Ubu rey a la altura de las expectativas,
capaz de complacer tanto aquéllos que conocen la pieza, como los recién llegados en Père Ubu; una de las criaturas
escénicas más divertidas y corrosivas de todo tiempo.
DIARIO DE
IBIZA Marta Torres. /3 de octubre de 2007
Cinco actores bajo
el rey Ubu
Desde que apareció por
el escenario Ubu, un lacayo del rey polaco Wenceslao, el público ya empezó a reír. Los cinco actores se multiplican
para dar vida a los treinta personajes
que pasan por este país en desgracia -Polonia.
Histriónicos y fantásticamente
mal vestidos, mezcla de baúl de la tía, sex-shop barato y
"vintage" de
mercadillo. No hay sexos ni especies en la Polonia
recreada por el director Pere
Fullana.
¿Imagináis a una mujer haciendo de paloma mensajera?
Con un vestido de novia con algún
descosido y acabado de salir del baúl de la abuela y un casco de aviador "vintage". Moviéndose
tirante bien el cuello y sacando pecho mientras la lengua ametrallada en el
paladar "Rrrrrrr".
Las risas del público
que asistieron a la representación
de la obra de teatro Ubu Rei no se hicieron esperar. Hasta tres
veces tuvieron que salir
a saludar los actores.
|